Luces, camara y acción

10/11/2017

El viernes 10 de noviembre en clase realizamos la grabación del proyecto del individualismo y racismo que habíamos decidido en la clase anterior. Durante la clase hablamos de la actividad y la preparamos en grupo:

-          Las escenas (lo que íbamos a decir y hacer en cada una de ellas)

-          Escenarios (En qué lugar íbamos a rodar cada escena)

-          Personajes (Quien íbamos a interpretar cada una de las compañeras del grupo durante la realización del video)

-          Materiales que íbamos a usar para cada escena (Objetos que nos hacían más fácil la puesta en escena)

-          Y decidimos el tiempo que íbamos a destinar a cada una de ellas ( acabamos decidiendo que para cada escena destinaríamos un minuto)

Estructuramos todo el video, debatiendo y poniendo en común lo que queríamos hacer entre todas y nos pusimos manos a la obra.

¡Hora de grabar!

Nos metimos en el papel de nuestros personajes y nos fuimos desplazando por varios sitios de la universidad y la calle para realizar el video.

Había escenas que nos hacían mucha gracia y nos costaban de grabar más que otras. Por ejemplo había una escena en la que unas de mis compañeras hacían de abuela y se metió tanto en el papel que no podíamos parar de reír mientras ella hablaba. Pero al final nos pusimos serias y lo supimos sacar muy bien y nos esforzamos para que todo saliera según lo previsto durante la estructuración de la actividad.

Cuando acabamos de grabar todas las escenas las revisamos y decidimos montarlas otro día ya que era muy tarde y éramos las únicas que quedábamos en clase.

Recogimos todas nuestras cosas y nos fuimos a casa.

Reflexión

Fue una clase muy divertida en la que lo pasamos muy bien. En general nos gustan mucho este tipo de clases más dinámicas y que nos ayudan a interactuar de una manera más personal y cercana entre nosotr@s. También aprendimos que las cosas cuestan sacarlas y que grabar un video a la primera no es tarea fácil y hay que hacerlo una y otra vez hasta obtener el resultado esperado. Esto lo podríamos traspasar a la vida, ya que no nos tenemos que rendir cuando una cosa no te sale bien a la primera, si no que tienen que ser persistente e intentarlo una y otra vez hasta que consigas tu objetivo. Más concreto aun lo podemos relacionar con el trabajo social y nuestra labor como profesionales, en la que las frustraciones deben quedar fuera y tenemos que ser persistentes con los problemas que nos mueven y queremos resolver.

DIJOUS O2/11

   Avuí a la classe hem començat un nou tema, “L’animació sociocultural i la gent gran”. 

El tema tracta sobre la integració de la gent gran a la societat a través de la participació comunitaria, l’educació, participació en activitats culturals, etc.

Ens donen a coneixer distintes institucions relacionades amb aquest sector i quines activitats oferten aquestes, com per exemple als centres de dia que fomenten la terapia ocupacional per recuperar la seua autonomia, o les residencies que oferixen serveis de desenvolupament personal. Altres alternatives son per exemple el CMAPM de l’ajuntament de Valencia que fomenten la trobada i l’oci dirigit a persones jubilades. Entre les activitats trobem una area formativa i cultural que te l’objetiu de elevar el nivell educatiu i ademés promoure l’exercici, altres activitats per exemple son les socials i participació ciutadana en el que es preten fomentar les relacions humanes mitjançant la comunicacio que pose fi a la soletat, atrvés de festes, viatges, etc.

La segona part de la clase ha consistit en la planificació sociocultural, sobre els esquemes de proyectes. El més important d’un proyecte és la definició prèvia a la intervenció, ha de ser pública per a que siga sotmesa a pública i que comunique bé allò que anem a fer i visualitzar el que va a passar. Quant més propostes originals, senzilles i clares continga, millor n’estarà el projecte. Aquestes han de girar sempre al rededor d’alló que afectarà positivament al colectiu amb el que anem a treballar.

Per últim hem estat aclarint dubtes sobre els nostres projectes. Casa grup de classe ha exposat la seua idea i el que ha quedat clar és que primer deguem de tindre clara la identitat de la asocació o insitutció a la que pertanyem.

El tema de la gent major, és de gran importancia degut a que moltes son les persones majors que viuen en un context de soletat apartats del mon, que no senten alegria en cap moment i açò pot derivar de diversos factors però sobre tot per la mort del seu cercle més pròxim com la parella, amics i altres familiars, tambè a la despreocupació dels seus descendents, o tambè per els gran canvis en la era tecnológica en la que vivim cada vegada més sumergits i que s’escapa de les seves mans.

Per tal d’evitar l’exclusió d’aquestes persones de la nostra societat, apareixen aquests centres que poden donar-li sentit a la vida de moltisimes persones. Es molt important actuar en aquest camp de la nostra profesió, ja que tots tenim dret a viure una vida satisfactoria i plena, i si està a les nostres mans ajudar als nostres majors, res ens donarà mes satisfacció que un somriure de felicitat o agraïment d’aquests. Cuidem d’aquells que ho han dona’t tot per nosaltres.

A tot aço, hem recorda’t una classe que vam tindre al tercer curs a la asignatura de “Desenvolupament psicologic del cicle vital” i que a mi personalment hem va deixar una petjada. Tractava precisament d’aquest colectiu i d’una asociació que lluitava per la reinserció dels mes majors i que demostra dia a dia la capacitat d’aquests per a portar una vida activa.

L’asociació va tindre l’oportunitat de grabar un odcumental amb la participació de la nostra profesora Sacramento Pinazo alq ue li van possar el nom de “Como un Rolling” del que a

continuació podreu veure el link. Recomanem la seua visualització ja que resulta divertit, interesant i molt emotiu.

Laura Rufino Casasus

DIVENDRES 27

La classe del passat divendres es va dividir en dues parts:

           

En un principi hem vist les fases que componen l’esquema de la metodologia d’acció social.

L’anàlisi del context / realitat diagnòstic social o avaluació inicial serà la primera fase. La següent fase és la planificació o programació, aquests dos es diferencien en que mentre que la planificació és més àmplia, la programació és més concreta. La tercera fase està composta per l’execució de les dues fases anteriors. Per últim, la quarta fase, l’avaluació.

Amb el projecte que anem a elaborar pretenem dirigir-nos a un col·lectiu desfavorit, coneixent tant les seves fortaleses, com les seves debilitats. A més, fomentarem una millora mitjançant dinàmiques i activitats.

Seguidament, la segona part de la classe hem realitzat el taller de les pel·lícules participatives. En aquest taller havem de crear un grup, amb tots els membres del grup s'ha de plantejar un cas, filmar-lo i projectar-lo. 

Abans de començar a formar els grups es van repartir post-sits a cada alumne per que escriviren un tema relacionat en el menors y d’entre tots s’escollirem l’individualisme i la xenofòbia. 

Una vegada formats els grups, cada grup va dedicar uns 45 minuts al desenvolupament de idees que donen vida a una historia inventada, seguint unes pautes aportades per el professor. Vam haver d’escollir un/a operador/a  de càmera i un/a controlador/a del temps. Seguidament hem seleccionat el gènere i la idea principal de la nostra pel·lícula. Poc a poc vam donar vida i posar cara a cada personatge al voltant d’una historia que anem a dur endavant en les pròximes classes.

En el nostre cas, les membres del grup estem separades en diferents grups de teatre, per tant podrem contar varies histories mes endavant al blog, el qual ens facilitarà una aproximació a diferents casos i mes varietat, i això mai està de més. 

Marina Díez Torremocha